Les assignatures pendents dels menjadors escolars en aquest nou curs

En l'actualitat a Espanya existeixen grans diferències quant a l'accés a aquests serveis per comunitats autònomes

Notícia Via La Vanguardia

El nombre d'usuaris dels menjadors escolars s'ha incrementat en les últimes dècades. Segons dades del Ministeri d'Educació, en el curs 2001-2002 feien ús d'aquest servei un 27% dels alumnes d'educació infantil i un 24% dels de primària, mentre que en el curs 2016-17 aquesta xifra havia ascendit a un 34% en infantil i un 37% en primària, així com al 10% en el cas dels estudiants de secundària.

Un complet informe elaborat per l'Associació Espanyola de Pediatria, publicat el mes de juliol passat en la revista Anals de Pediatria, posa de manifest la necessitat que els menjadors compleixin "funcions educatives i d'equitat social" i destaca que si bé totes les comunitats autònomes es basen en aquests principis per a desenvolupar una normativa específica, "existeix una gran heterogeneïtat en la seva concreció pràctica".

Ho explica Olga Leralta, portaveu de la comissió de menjadors escolars de la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA). "La responsabilitat final de garantir un accés de qualitat al menjador escolar, independentment d'on es visqui, és de l'estat. El servei de menjador ni és un regal ni alguna cosa que hàgim d'agrair a l'administració, sinó un dret: el dret a accedir a serveis que faciliten la conciliació i tenen un component social imprescindible", explica la portaveu, qui destaca que en l'actualitat a Espanya existeixen grans diferències quant a l'accés a aquests serveis per comunitats autònomes, de manera que és urgent una homogeneïtzació que permeti acabar amb la bretxa territorial.

Leralta alerta de la necessitat imminent de prendre mesures davant una situació que ja qualifica de greu: segons l'Informe Aladino sobre obesitat infantil el 41,3% dels nens i nenes pateixen obesitat o sobrepès a Espanya. "És urgent aplicar polítiques públiques que frenin aquesta tendència, i això passa per garantir la presència d'aliments sostenibles i saludables a les escoles públiques, acompanyada d'una bona educació nutricional", explica la portaveu de les famílies. Per tant, entre les assignatures pendents dels menjadors escolars, la primera seria, sens dubte, segons CEAPA, una millor regulació per part de l'administració pública, ja que en l'actualitat "preval la reducció de costos per sobre de qualsevol altre aspecte".

 

Més diners per a menjar

"És impossible que les escoles estiguin manejant menús d'entre 2,70 € i 3,40 €, perquè qualsevol que faci la compra sap que no es pot donar bé de menjar, amb productes frescos i saludables, a aquest preu, tenint en compte que a més d'aquí cal pagar a l'equip de cuina", explica Pilar Esquer, membre del Grup d'Especialització de Restauració Col·lectiva de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, i professora de Nutrició en la Universitat CEU.

Esquer és, a més, consultora externa per a organitzacions saludables, i en l'actualitat assessora a Intur Restauració Col·lectiva, companyia que gestiona menjadors escolars a la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb el xef Miguel Barrera, amb una estrella Michelin, per a millorar els menús a nivell nutricional i fomentar una alimentació sana i sostenible. "Sana però rica! -assenyala Esquer-: nosaltres el que volem és que els alumnes es xuclin els dits després de menjar-se unes llenties, una amanida o una verdura, i que a més vulguin menjar el mateix a casa. Aquest hauria de ser el repte".

Una meta difícil d'aconseguir quan es manegen uns pressupostos tan baixos. "Els preus dels menús estan tan ajustats que el marge empresarial a penes té cabuda, de manera que moltes empreses que van a concurs es veuen pràcticament obligades a baixar els preus, cosa que aconsegueixen a costa dels salaris de l'equip i de la qualitat dels aliments", explica, per part seva, Leralta, qui es lamenta que aquesta situació afecti especialment bona part de l'Espanya rural.

"Des de CEAPA creiem que aquest servei hauria de ser gratuït i més en zones com l'àmbit rural. Veiem com a les administracions se'ls omple la boca amb l'Espanya buidada i després no s'estableixen serveis gratuïts de qualitat que podrien contribuir a fixar la població en determinats municipis", explica.

 

La bretxa per comunitats autònomes

En aquest sentit, la portaveu de CEAPA insisteix que l'accés a bons o mals menjadors escolars és, en l'actualitat, una loteria, que depèn fonamentalment de la zona de residència. "Tenim exemples d'AMPAS gestionant menjadors escolars de menjar ecològic que funcionen molt bé i, d'altra banda, oligopolis que ofereixen lots a preus ajustadíssims que surten a concurs públic i que les administracions adquireixen i distribueixen per tot el territori", explica Leralta, de manera que l'accés de petites empreses, cooperatives i altres projectes alternatius és pràcticament impossible tenint en compte que els resulta impossible ser competitius en aquest escenari.

Des de CEAPA s'insta, doncs, a eliminar els lots. "Ens trobem amb situacions absurdes com que l'administració andalusa saca un concurs amb un lot que serveix a un col·le a Almeria, dos a Huelva i tres a Cadis, posem per cas, alguna cosa que també succeeix en comunitats com Castella-la Manxa o Castella Lleó", de manera que, per a començar, és molt complicat garantir el consum d'aliments de proximitat.

"En una situació de crisi com la que estem vivint s'hauria de promoure el desenvolupament local més que mai", explica Leralta. La portaveu de CEAPA insisteix que els preus haurien de ser fixos i "hauria de deixar de prevaler l'obsessió per la reducció de costos en un àmbit tan important com és l'educació nutricional, que impacta de manera decisiva en molts altres aspectes del desenvolupament".

 

Línia freda versus cuina in situ

La bretxa entre comunitats autònomes es manifesta també en les diferències entre els centres que disposen de cuina in situ i els que adquireixen servei d'àpats. Segons un informe de 2018 elaborat per l'associació Del camp al col·le, un 75% d'escoles públiques espanyoles ofereixen un servei de menjador de línia freda i un 25% disposen de cuina in situ. "Hi ha comunitats, com Castella León, on tot és servei d'àpats, i altres com Andalusia que tendeixen a això cada vegada més, amb un oligopoli d'empreses que guanyen tots els concursos", explica Leralta.

La portaveu de CEAPA explica que si bé és cert que existeixen serveis d'àpats "que funcionen fenomenal, ja que cuinen en el dia, amb uns trasllats raonables", es troba a faltar "el model de proximitat d'abans, quan en els col·legis feia olor de menjar". En aquest sentit, Leralta denuncia que en alguns concursos públics el requisit és servir a penes una vegada a la setmana. "Com es pot garantir així el consum d'aliments frescos?", es pregunta.

 

Romanent per a finançar les escoles

Un altre dels grans problemes que impedeixen garantir la qualitat dels menús escolars per a un alumnat que –assenyala Leralta– "mereix tenir accés als mateixos recursos" és que en algunes comunitats autònomes les escoles inverteixen el romanent que paguen les famílies a finançar altres despeses del centre. "És escandalós que una part dels diners que paguen les famílies pensant que s'està invertint en el menú dels seus fills li ho quedi el centre per a comprar material i altres despeses del dia a dia que, òbviament, haurien de correspondre a l'administració", explica Esquer.

Aquesta pràctica, habitual en diverses comunitats autònomes i que han denunciat tant sindicats com associacions de pares i mares, és una arma de doble tall que té conseqüències ja no sols en la qualitat dels menús, sinó que els seus efectes van més enllà.

"L'encarregat de designar l'empresa que gestiona els menús escolars és el Consell Escolar, que està format per diversos representants del centre, un de l'administració i per un nombre de mares i pares d'alumnes", assenyala Esquer, cosa que significa que en molts casos recau en les famílies l'obligació "de batallar perquè els diners que s'inverteix vagi íntegrament al menjar, així com que s'exigeixin auditories i inspeccions periòdiques que garanteixin una alimentació de qualitat". En aquest sentit, Leralta alerta que "les AMPAS han de pressionar i participar en la gestió, per descomptat, però en cap cas ha de recaure en elles una responsabilitat que és, en definitiva, de l'administració".

L'ajustat dels preus fa que nutricionistes com Esquer i empreses com Intur Restauració Col·lectiva, decidits a implantar a les escoles menús complets i saludables a base de productes frescos, amb abundància de peixos i, a poder ser, amb la incorporació de productes ecològics de proximitat, sigui una tasca complicada. "Una alimentació completa i saludable, amb receptes riques elaborades amb aliments de qualitat, és la base per a tenir adults sans que sàpiguen menjar i no generin relacions insanes amb el menjar", explica Esquer.

En aquest sentit, la nutricionista qüestiona la pràctica habitual d'algunes escoles d'oferir un menú especial, amb aliments a priori poc saludables (gelats, dolços, fritades congelades...) a vegades assenyalades. "El menjar mai ha de ser un premi: atorgar-li aquesta categoria suposa un xantatge emocional que contribueix a crear un vincle poc saludable amb ella, que per desgràcia veiem en moltes persones adultes", explica Esquer.

Entorn i infraestructures

Finalment, la nutricionista i assessora en matèria de menús escolars assenyala que en moltes escoles existeix una infradotació, que falten mitjans i que els espais també deixen molt a desitjar. "S'hauria de treballar per convertir els menjadors en espais més agradables, que incitin a menjar de forma relaxada. Si hi ha moltes empreses que ja treballen en això, conscients de la importància de l'espai en el benestar psicològic dels treballadors, les escoles haurien de fer el mateix", conclou l'especialista.