Pimec valora negativament el repunt de la inflació subjacent
L’entitat alerta de les conseqüències negatives que pot tenir sobre la inflació la reducció de la jornada laboral, a partir de l’augment dels costos laborals sense millores en la productivitat i l’absentisme laboral, especialment a les pimes
Així mateix, considera que la incertesa derivada de l’impacte dels aranzels globals afecta de forma negativa en els preus
Barcelona, 14 de maig del 2025. Pimec constata que l’IPC d’abril continua amb la tendència a la baixa iniciada el març i se situa en el 2,2%. Això ha comportat que el registre s’acosti a l’objectiu d’inflació a llarg termini fixat per BCE (2,0%). Aquesta situació ha estat, bàsicament, resultat de la disminució del ritme d’augment dels preus relacionats amb l’habitatge, a partir d’un menor increment de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (del 9,3% del març al 5,7% de l’abril).
Per contra, la inflació subjacent, que exclou components més volàtils com l’energia i els aliments frescos, repunta fins al 2,4% després de la tendència decreixent observada els tres primers mesos de l’any.
Tot i la moderació actual, hi ha diversos factors que poden alterar la trajectòria de la inflació els pròxims mesos. Entre els riscos a l’alça hi ha la incertesa derivada de l’impacte d’aranzels globals. També, cal tenir en compte els possibles efectes en cadena – efectes de segona ronda – sobre els salaris i els costos empresarials, en cas de què tiri endavant la reducció de la jornada laboral i l’absentisme laboral. Aquest fet, combinat amb els resultats d’altres indicadors, com l’augment salarial, un mercat laboral ajustat i l’expansió, encara que moderada, del sector serveis suggereixen que les pressions subjacents sobre els preus continuen presents, tot i que la contracció en el sector manufacturer i la menor confiança del consumidor podrien actuar com a contrapesos.
Pimec continua considerant que cal accelerar l’electrificació de l’economia, mantenint la garantia de subministrament, a la vegada que és necessari augmentar la capacitat d’emmagatzematge per a poder aprofitar la generació renovable. Aquestes actuacions tindrien una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior.
A partir de l’IPC d’abril, Pimec destaca que:
Aquest es redueix d’una dècima en relació amb el mes de març, i manté la tendència baixista iniciada aquest darrer mes, se situa en el 2,2%, i s’acosta a l’objectiu d’inflació a llarg termini.
Aquest comportament dels preus és conseqüència de la moderació en l’augment de preus relacionats amb l’habitatge (4,2%), sobretot a partir del menor increment dels mateixos en la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (5,7%), de l’hoteleria i restauració (4,5%), del lleure i la cultura (2,7%) i de les begudes alcohòliques i tabac (2,6%). En sentit contrari, es redueixen els preus del transport (-1,6%) a partir de la reducció observada en els carburants i combustibles (-9,1%) i pràcticament no varien els preus del vestit i calçat (0,3%).
La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, augmenta quatre dècimes i se situa en el 2,4% i es torna a situar per sobre del registre de l’índex general.
En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten sis dècimes, tant a Espanya com a Catalunya.
En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya continua per sota del d’Espanya (2,1% i 2,2%, respectivament). La inflació subjacent se situa a Catalunya en el mateix registra que a Espanya (2,4% i 2,4%, respectivament).
Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’hoteleria i restauració (4,9%), del lleure i la cultura (3,5%) i, en menor mesura de l’habitatge (2,9%) i en l’ensenyament (2,8%). En sentit contrari, es redueixen en el transport (-1,9%) i, pràcticament, es van mantenir al vestit i calçat (0,4%).
Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, es manté, tant a Espanya com a la UM (2,2%). Aquesta situació comporta que l’evolució dels preus no tingui incidència en la competitivitat, en relació amb els països europeus.