Catalunya té més de 500 miradors del paisatge
Poden ser antics punts defensius, com torres o castells; llocs religiosos com ermites; infraestructures com pantans i ponts, o d’altres habilitats per al lleure, plaer o contacte amb la natura
Recollits als diversos Catàlegs del paisatge, són espais privilegiats per a la contemplació i l’experimentació dels 134 paisatges identificats a Catalunya, que té una de les diversitats paisatgístiques més elevades d’Europa
L’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica impulsen avui i demà el seminari 'L’art de contemplar: miradors i paisatge'
Precisament, l’Observatori del Paisatge i el Departament de Territori impulsen el seminari L’art de contemplar: miradors i paisatge, que reuneix avui i demà a l’edifici MediaTIC de Barcelona, experts nacionals i internacionals de diverses disciplines per repensar el paper dels miradors i reivindicar la contemplació del paisatge com una pràctica transformadora, conscient i respectuosa amb el territori. Ha estat inaugurat pel secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga, el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, i el director general de BIMSA, Ricard Font.
En aquest sentit, el secretari Puga ha reivindicat que “el paisatge no es pot entendre com una realitat fragmentada sinó com la suma de moltes mirades” i els miradors “ens permeten la seva relectura”. Puga ha recordat els 500 punts d’observació recollits als catàlegs de paisatge i ha valorat que “permeten prendre decisions a partir dels elements que volem preservar”.
Per la seva banda, el director de l’Observatori, Pere Sala, ha explicat que “el paisatge no és un decorat, és viu i ple de relacions, és el nostre marc de vida”, i ha reivindicat el seminari que comença avui com el lloc adient per “repensar” els miradors. “Catalunya és un país ple de miradors, alguns molt reconeguts i altres més discrets, però tots són llocs des d’on dialoguem amb el paisatge”, ha afegit.
Un territori ric en paisatges i en miradors
Per la seva orografia, Catalunya compta amb nombrosos punts d’observació del paisatge, una part dels quals s’ha anat incorporant al llarg de la història en l’imaginari col·lectiu. Alguns es van crear per raons de control, seguretat i domini d’un territori —torres, castells—; altres, per motius religiosos —ermites i espais considerats sagrats—; també per raons econòmiques o d’enginyeria —pantalans, ponts, preses, torres de comunicacions—, i molts més per lleure, plaer, o contacte amb la natura.
Els catàlegs de paisatge de Catalunya n’identifiquen més de cinc-cents, entre cims, cingles, edificis públics, places, cementiris, muralles, espigons, fars, marges de les carreteres i autopistes o, fins i tot, un simple banc per asseure-s’hi.
En aquest context, els miradors esdevenen espais privilegiats per a la contemplació i l’experimentació del paisatge. De fet, sovint, els miradors exerceixen de carta de presentació d’un paisatge; amb estructures físiques o sense, transformen la mirada en un acte intencionat que requereix temps i respecte.
Aquest seminari vol ajudar a repensar els llocs, l’horitzó, la mirada i el paper dels miradors avui, des d’una perspectiva ètica i cívica que permeti recuperar el valor de la contemplació del paisatge com una pràctica transformadora, conscient i respectuosa amb el territori, capaç d’enfortir el vincle entre les persones i el seu entorn.
El seminari reuneix experts nacionals i internacionals de diverses disciplines, com ara l’arquitectura, la filosofia, la geografia, les ciències ambientals, la sociologia, el turisme o l’art. S’estructura en quatre blocs, precedits per dues ponències inicials que emmarcaran la temàtica. Els blocs són: Quan l’art guia la mirada; Noves mirades, nous miradors; Els criteris i les eines, i finalment Miradors del món i d’aquí.