Valoració de l'IPC del mes de juny: Pimec alerta que la retirada del coixí fiscal i la crisi de l'habitatge mantenen la pressió sobre els costos de les pimes
La inflació encadena el quart mes per sobre del 3% i l’estabilitat de la taxa amaga un canvi en l’origen de la pressió, perquè els carburants s’abarateixen per la treva de juny mentre el retorn de l’IVA de l’electricitat i el gas empeny els preus a l’alça i redueix el marge de contenció que fins ara aportava la fiscalitat
L’entitat adverteix que les dificultats d’accés a l’habitatge s’han convertit també en un factor de competitivitat i de pressió sobre els costos empresarials
Recorda que el diferencial amb la zona euro s’ha doblat fins a 0,8 punts, després que la inflació europea baixés al 2,8%, i recorda que una bretxa que es consolida sense guanys equivalents de productivitat erosiona la competitivitat de les pimes
Pimec reclama que la clàusula de reactivació automàtica del descompte de carburants s’apliqui amb celeritat davant l’escalada del petroli i es mantingui el suport al transport professional mentre duri la incertesa
Barcelona, 15 de juliol de 2026. Les dades definitives de l’IPC del mes de juny de 2026, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), situen la inflació interanual a Espanya en el 3,2%, la mateixa taxa que a l’abril i al maig, amb una variació mensual del 0,6%. És el tercer mes consecutiu en el 3,2% i el quart per sobre del 3%, i la inflació acumulada des del gener arriba al 2,3%. A Catalunya l’IPC també se situa en el 3,2% interanual, una dècima més que al maig, amb una variació mensual del 0,8% i una acumulada del 2,6%. És la primera vegada enguany que la inflació catalana no queda per sota de la mitjana estatal.
L’estabilitat de la taxa general amaga un relleu en l’origen de la pressió sobre els preus. El grup que més tira a l’alça és l’habitatge, amb una taxa anual del 4,7% —més de tres punts per sobre del registre del maig— i una pujada mensual del 4,5%, com a conseqüència directa que l’1 de juny va decaure la rebaixa de l’IVA de l’electricitat i el gas, que ha tornat del 10% al 21%, i es va restablir el tipus ordinari de l’impost especial sobre l’electricitat. El juny és el primer mes complet sotmès a aquesta reversió, que ha encarit l’electricitat un 16,1% en un sol mes i el gas, un 10%. En sentit contrari, el transport modera la taxa anual en més de dos punts, fins al 5,1%, amb una caiguda mensual de l’1,3%, perquè els carburants i lubricants per a vehicles personals s’han abaratit un 5,8% arran de la treva a l’Orient Mitjà de mitjans de juny. A la variació mensual també hi han contribuït els paquets turístics, un 7,9% més cars, i els serveis d’allotjament, un 4,7%.
Més enllà de l’índex general, la inflació subjacent (que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics) baixa una dècima, fins al 2,9%, i deixa enrere el repunt fins al 3,0% del maig, amb una variació mensual del 0,4%. Els serveis, que havien estat el principal focus de pressió interna durant la primavera, avancen un 3,9% interanual, dues dècimes menys que el mes anterior. Es tracta d’una moderació modesta i encara hi ha grups amb increments alts, com l’hoteleria i la restauració que pugen un 5,0%, la taxa més elevada de tota la cistella. Amb tot, el canvi de signe respecte dels mesos anteriors apunta que la transmissió estructural del xoc energètic, que s’havia intensificat entre el març i el maig, hauria tocat sostre.
A Catalunya, la convergència amb la mitjana estatal no s’explica pel component energètic, sinó pels serveis. L’habitatge català puja un 4,0% interanual, set dècimes per sota del registre espanyol, i el transport es queda en el 4,1%, un punt per sota, la qual cosa confirma que el mix de consum de les llars catalanes és menys sensible als combustibles. En canvi, la restauració i els serveis d’allotjament avancen un 5,4%, quatre dècimes per sobre de la mitjana estatal, i també hi queden per sobre les assegurances i serveis financers (3,8%), la cura personal i protecció social (3,6%), el lleure i la cultura (2,3%) i els aliments i begudes no alcohòliques (2,2%). Per demarcacions, Girona i Tarragona registren les taxes més altes, amb un 3,3%, seguides de Barcelona i Lleida, amb un 3,1%, un repartiment coherent amb el pes del turisme i dels serveis vinculats a la temporada d’estiu.
En termes harmonitzats, l’IPCA d’Espanya es manté en el 3,6% interanual, la mateixa taxa que al maig, mentre que la inflació de la Unió Monetària ha caigut fins al 2,8%, quatre dècimes per sota del 3,2% del maig, segons l’estimació avançada d’Eurostat. El diferencial es dobla fins a 0,8 punts percentuals, després d’haver-se mantingut en 0,4 punts els dos mesos anteriors. La divergència s’explica perquè a la zona euro l’energia s’ha moderat del 10,8% al 8,7% i els serveis, del 3,5% al 3,2%, mentre que a Espanya la desactivació de la fiscalitat energètica ha compensat l’abaratiment del cru. Pimec adverteix que un diferencial que es consolida sense guanys equivalents de productivitat es tradueix en una pèrdua de competitivitat real via preus per a les empreses i, en particular, per a les pimes exportadores, que competeixen en mercats on els seus competidors veuen com els costos es moderen abans.
La caiguda de la inflació europea fins al 2,8% al juny incideix en la política monetària i redueix la urgència d’un nou enduriment, però confirma que les decisions es calibren sobre una mitjana de la qual Espanya i Catalunya se separen vuit dècimes. En una economia formada majoritàriament per pimes, més tipus d’interès impliquen més cost financer, menys marge d’inversió i més pressió sobre el circulant, amb un Euríbor a dotze mesos que s’ha instal·lat en l’entorn del 2,7%. Per aquest motiu, Pimec insisteix que qualsevol nova pujada hauria d’estar condicionada a dades clares de transmissió persistent i no respondre automàticament a xocs d’oferta.
Les dades d’avui permeten quantificar quina part de l’augment de preus està contenint la fiscalitat. L’IPC a impostos constants se situa en el 4,0% interanual, 0,8 punts per sobre de la taxa general; al maig aquesta distància era d’1,2 punts, i la reducció de quatre dècimes correspon al coixí que s’ha perdut amb el retorn de l’IVA anterior de la llum i el gas. En el transport la distància és més gran. A impostos constants, la taxa anual del grup seria del 9,6% en lloc del 5,1%, i la dels carburants i combustibles, del 21,5% en lloc del 7,0%. Les mesures encara vigents al juny contenien, per tant, catorze punts i mig d’encariment en aquest capítol, que és el volum d’esmorteïment que ara es retira de manera esglaonada.
El segon decret anticrisi redefineix precisament aquest suport. Des de l’1 de juliol l’IVA dels carburants ha tornat al tipus general del 21% i el descompte s’ha traslladat a l’impost especial sobre hidrocarburs, amb una reducció decreixent de 15 cèntims per litre al juliol, 10 a l’agost i 5 al setembre, que s’extingeix a l’octubre. Els professionals del transport per carretera i els sectors agrari i pesquer mantenen, en canvi, l’ajuda de 20 cèntims per litre fins al 30 de setembre, i el decret incorpora una clàusula de reactivació automàtica que amplia la rebaixa si l’IPC de la gasolina o del gasoil de juny o de juliol supera en més d’un 15% el del mateix mes de 2025. Pimec valora positivament que el paquet reculli la demanda que l’entitat havia formulat de no deixar decaure el suport al transport professional en plena temporada d’alta activitat, i que la retirada dels descomptes al consumidor es dilueixi en tres mesos en lloc de concentrar-se en un.
El restabliment del bloqueig sobre el trànsit per l’estret d’Ormuz la segona setmana de juliol l’anunci d’un gravamen sobre les càrregues que hi transiten han tornat a disparar el Brent, que ha guanyat més d’un 10% en una setmana i ha superat de nou els 86 dòlars per barril, després d’haver cotitzat a l’entorn dels 70 als primers dies del mes. Aquesta reactivació de la tensió és la principal incògnita per a la dada de juliol, que l’INE avançarà el 30 de juliol i que serà la primera a reflectir el canvi fiscal de l’1 de juliol. Davant d’aquest escenari, Pimec reclama que la clàusula de reactivació automàtica prevista al decret s’apliqui amb celeritat si la nova escalada del cru es consolida, i que el suport al transport professional i als sectors agrari i pesquer es mantingui plenament operatiu mentre duri la incertesa geopolítica, en lloc de vincular-lo a una data fixa.
Més enllà de l’evolució dels preus, les pimes continuen afrontant altres factors que tensionen els seus costos i dificulten la seva competitivitat. Entre aquests, destaca la problemàtica de l’accés a l’habitatge, que impacta directament en la capacitat d’atraure i retenir talent i incrementa les pressions salarials en molts territoris i sectors. Precisament, l’estudi sobre habitatge presentat avui per Pimec, posa de manifest que l’encariment de l’habitatge s’ha convertit en un factor econòmic que condiciona la disponibilitat de treballadors, la mobilitat laboral i els costos empresarials, especialment en les zones amb més tensió residencial.
Pimec destaca els següents registres de l’IPC de maig:
- L’estatal es manté amb el mateix valor que a l’abril i el maig, en el 3,2%, i continua més d’un punt per sobre de l’objectiu d’inflació a llarg termini (2,0%).
- El comportament dels diferents grups que composen l’IPC no ha estat homogeni. Amb influència a la baixa, s’observa una la caiguda dels preus del vestit i calçat (-1,1%) i una evolució molt moderada en les comunicacions (0,1%) i en els aliments i begudes no alcohòliques (1,9%). En sentit contrari, els preus dels transport creixen d’un 5,1% (7,0% els carburants i combustibles), els de l’hoteleria i restauració d’un 5,0% i els de l’habitatge d’un 4,7%, sobretot, per l’augment de preu de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (5,7%).
- La inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics, disminueix una dècima i se situa en el 2,9%, per sota del registre de l’índex general però encara clarament per sobre de l’objectiu del 2,0%.
- En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten sis dècimes a Espanya i vuit dècimes a Catalunya, amb destacat increment de l’habitatge, 4,5% a Espanya i 4,0% a Catalunya (la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua va augmentar els preus d’un 10,7% només aquest mes).
- En termes harmonitzats, l’IPCA d’Espanya no varia i es manté en el 3,6%, mentre la zona euro es redueix de quatre dècimes i es desaccelera fins al 2,8%; el diferencial augmenta quatre dècimes i se situa en 0,8 punts percentuals.
- En termes de variació interanual, l’increment a Catalunya s’iguala al d’Espanya (3,2%, en ambdós casos). La inflació subjacent se situa a Catalunya en el mateix nivell que la del conjunt d’Espanya (2,9% en ambdós casos).
Per grups, a Catalunya destaca, l’augment de preus de l’hoteleria i restauració (5,4%), del transport (4,1%) i de l’habitatge (4,0%)